Qué pensen els alumnes?

Quan he vist aquest vídeo he pensat que està molt bé, crec que tenen molta raó i que només ensenyant no n'hi ha prou, sinó que hem de posar els nostres coneixements en pràctica perquè si no no servirà de res i quan siguem grans tindrem problemes per trobar una feina satisfactòria.
Sembla que els nens estan d'acord amb el que diuen, i això és una cosa mol important, perquè es pot dir molt i fer poc, i això no val la pena és completament inútil i no serveix de res en absolut.

CUAN DE NIT CRIDEN A LA PORTA

CUAN DE NIT CRIDEN A LA PORTA

Era una nit molt freda, 31 d'Octubre, Halloween, i hi havia lluna plena.

En Lluc s'havia quedat sol a casa seva perquè la seva mare, que era vidua, havia anat a sopar amb les seves amigues.

De cop i volta va sentir que algú trucava a la porta de casa seva, i tot i que la seva mare li havia dit que no contestes al telefon ni obris la porta a ningú ell va tenir moltes ganes d'anar a obrir la porta pr veure si era la seva mare.

Va decidir de mirar per la finestra a veure si era ella, pero tristament va descobrir que era un desconegut i que portava un ganivet molt afilat a les mans.

No va voler obrir i va pujar a la seva havitació molt espantat.

Va despertar-se força tard i va descobrir que era viu, que no havien robat res i que la seva mare ja era desperta.

De tota manera estava molt extranyat i volia investigar-ho tot el més a fons que pogues.

La seva mare es va quedar ben desconcertada quan en Lluc li va dir com era el senyor que havia trucat a la porta, no deixava de repetir-se a si mateixa -No pot ser ell no faria una cosa aixi, no pot pas esser ell!-.

en Lluc li va preguntar que si savia qui era l'home del ganivet i la seva mare li va dir que era en Pau, el seu xicot.

Tot va semblar quedar en un ensurt quan la mare d'en Lluc va trucar en Pau i ell li va explicar que havia anat a casa seva per tornar-li el ganivet que li havia deixat feia tres dies.

Pero la cosa no es va acavar aixi, perque en pau i la mare d'en Lluc es van decidir casar, i des del dia que es van casar a en Lluc li passaven coses molt extranyes:

• Un dia pel carrer el van intentar disparar.
• Es va trobar una serp verinosa a les sabates.
• Algú li va posar una trampa per a óssos al seu coixi.
• Van sabotejar la seva bici a l'excursió al pànta de 10000000m. de fons.
• Li van tirar un ganivet cap a l'esquena.

I moltes altres coss extranyes.

En Lluc sospitava del marit de la seva mare pero no gosava dir-ho a ningú.

Un dia en entrar al cuarto de la seva mare va veure un bulto a sota el llit on dormia en Pau i va descobrir una pistola i un manusctit on explicava que el volia matar per poder viure sol amb la seva mare.

En Lluc es va espantar molt pero quan es va girar per portar-li les proves que havia trobat a la seva mare va veure en Pau que li va arrencar la pistola amb silenciador de les mans i el va disparar.

Va fer un muntatge perque sembles un accident i la mare d'en Lluc s'ho va creure.

Es va posar molt trista, pero un dia al cap de 10 anys quan tenien 3 fills i n'esperaven un altre va descobrir el diari i el va entregar a la policia.

Van detenir en Pau i es va posar molt trista pero al final s'havia fet justicia.

FI

Un dia normal?

UN DIA NORMAL???????????????????????????

-Hola Maria!-
-Hola Ànnia!-
Les dos amigues es van trobar davant el parc proper a l'escola, com feien cada matí de dilluns a divendres cada dia. Mentre caminaven cap a l'escola van començar a parlar.
-Has fet els deures da Matemàtiques?-Va preguntar l'Ànnia.

-Si,pero he deixat l'exercici set en balnc, era molt difícil!-Va contestar la María.

-Jo tampoc l'he fet, arribant al parc li preguntem a l'Anna,que les arrels quadrades se li donen prou bé.-

-Hola noies!-Ara era la Núria, una altr amiga seva que corrents s'afegia al grup.

-Heu fet lexercici set?-

-No-Van dir a cor l'Ànnia i la Maria.

Núria: -Donç li preguntarem a l'Anna al parc.-

Ànnia i Maria:-ja ja ja ja ja ja ja ja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Núriae que rieu, que he dit?

No van poder respondre-li, perquè estaven arribant al parc i van veure una extranya, una mena de llum que estava a punt d'aterrar al mig del parc.

Les tres:-Oh oh...

Van arrencar a còrrer com unes esperitades cap a l'ovni que havia aterrat.

La Núria va arribar molt de pressa seguida per la Maria i finalment l'ànnia que portava vestit i no podia correr bé.

Ànnia entretancant els ulls:-No veig res!

Maria:-jo tampoc, aquesta llum és massa forta.

Núria:-Veig una porta alla davant el bnc on ens espera sempre l'Anna, anem-hi a investigar!

-Espereu-me!- Era l'Ariadna, l'última amiga del grup, adamés de l'Anna.

Van entrar les quatre molt preocupades a l'ovni, d'on sortien unes veus extranyes.

Tores alhora:-Anna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anna:-Hei!, bon día a totes!. Us presento als meus amics, els extraterrestres.

A la taula hi havien tres essers extranys, verds, baixets i amb els ulls negres molt grans.

Anna:-Aquest és l'Estijlag, aquell del seu costat és el Maoud, i aquell altre en Molineroiotl, son amics meus, no patiu, i venen en to de pau.

Els extraterrestres van parlar amb elles una estona, ja que curiosament sabien parlar perfectament el català.

Les noies els van fer unes quantes fotos i a l'ovni també i amb elles es van fer famoses i es va provar que a l'univers no només hi vivien humans.

Fi.

On anar amb monopatí per Girona

La verdadera identitat de Cristiano Ronaldo

Aquesta noticia és molt preocupant, moltes persones asseguren haver vist recentment a aquest jugador del Madrid apareixer als cementiris repentinament amb una vestimenta extrambóticament extranya.
S'adverteix als jugadors del FCB (Barça) que vigilin molt de no anar sols quan visitin els cementiris.
Gràcies per a seva atenció.